diumenge, 22 d’abril de 2012

Cursa Bombers 2012

El passat diumenge 22 d'abril l'Àngel, la Miriam i jo vam anar a Barcelona per participar en una de les curses més ràpides i emocionants del calendari català.

Vam decidir fer-la junts adaptant-nos a un ritme que poguessim mantenir els tres durant tota la cursa i en conseqüència, vam sortir en la segona tanda d'una de les sortides més espectaculars que hi ha.
Els primers 6km els vam fer a un ritme de 7:20 aproximadament i quan estavem arribant al final de la Gran Via, veient que anavem bé de forces i que començaven les baixades, vam decidir apretar el pas.

El darrer 1,5km de baixada per la Via Laietana, el vam fer tan depressa com vam poder per arribar a meta amb la satisfacció d'haver-ho donat tot.

Al final el nostre temps va ser de al voltant de 1h11min i els tres vam quedar molt satisfets per haver pogut portar un ritme força constant la primera meitat de la cursa i haver pogut arribar al final amb forçes per correr una mica més els darrers kms.

diumenge, 15 d’abril de 2012

Cursa El Corte Inglés 2012

El diumenge 15 d'abril va tenir lloc la 34a edició de la més popular de les curses populars del nostre país. De fet és la cursa popular amb més participants d'Europa i la segona del món.

Per la Miriam i per mi era la primera vegada que hi participàvem i ens va sorprendre la gran quantitat de gent que hi havia i sobretot la presència de gegants, dracs i diables entre els altres participants.
A les 9:30 es va donar la sortida i la Miriam i jo vam començar al nostre ritme de 7:40-7:50min/km durant pràcticament els primers 3km fins que vam arribar al peu de Montjuïc i les pujades ens van obligar a baixar molt el ritme.
L'esforç de les rampes de pujada va tenir la seva recompensa quan, després d'un petit tap que es va fer a l'entrada, vam poder accedir a l'estadi Lluís Companys i fer-hi una volta per la mateixa pista en que han corregut tants i tants atletes.
Després de sortir de l'estadi encara vam haver d'afrontar alguna pujada més abans de començar la baixada, durant la qual ens vam trobar amb uns bons amics que també estaven fent la cursa però com que anavem a ritmes diferents ens vam separar al cap de poc.
Un cop al peu de Montjuïc el recorregut seguia pels carrers Floridablanca, Rda. St. Antoni i Pelai fins arribar a Plaça Catalunya. En aquest tram vam tornar a agafar un ritme de 7:30-7:50min/km fins que a tocar de Plaça Catalunya vam topar amb el gran embús que s'havia format a la arribada.
Va ser una cursa molt maca, dura a les pujades i emocionant per córrer per primer cop a l'estadi Lluís Companys, de la que n'estem molt satisfets i que esperem repetir en properes edicions.

dijous, 23 de febrer de 2012

Anàlisi Portabidons Quechua Raid Trail

El portabidons Quechua Raid Trail és un cinturó d'hidratació amb suport per un bidó de 500ml (pot ser que n'entrin de fins a 750ml però no ho he provat). 

El sistema de subjecció és mitjançant velcro fet que aporta molta facilitat a l'hora d'ajustar-lo, ja sigui apretar-lo o afluixar-lo, fins i tot corrent.

A part del suport pel bidó, disposa d'una butxaca d'una mida intermitja que, aprofitant-la al màxim, ens permet guardar-hi varis gels, les claus i el mobil.

Com tots els cinturons que he provat, costa bastant trobar la posició correcte perque no es moguin massa durant la cursa però he trobat un sistema per evitar acabar amb el bidó a la panxa i el tancament a l'esquena. Aquest metode Top Secret consisteix en agafar els cordons de la cintura que solen portar les malles de córrer i enganxar-los amb el tancament de velcro quan ens apretem el cinturó, d'aquesta manera impedim que el cinturó es doni la volta sencera. (podeu aplaudir, gracies)

En resum, es tracta d'un cinturó d'hidratació apte per mitjes de muntanya o per sortides en les que en tinguem prou amb mig litre d'aigua i amb una butxaca per les claus i el mobil. D'altra banda, no és la millor solució per curses més curtes o en ruta ja que hi ha altres opcions més compactes.

El podeu trobar per uns 10€ a botigues Decathlon o pitjant el logo de la marca.

diumenge, 19 de febrer de 2012

Cursa Hivernal de Campdevànol

El diumenge 19 de febrer, es va celebrar la primera edició de la Cursa Hivernal de Campdevànol organitzada pel Grup Excursionista de Campdevaànol.


Les dues primeres setmanes de febrer vaig entrenar bastant però justament la setmana de la cursa, no vaig entrenar gens. No vaig sortir ni un dia. Potser havia entrenat massa ja que aquesta setmana em trovaba molt cansat i a mitjans de setmana vaig agafar un refredat. En resum, vaig arribar a la cursa poc entrenat i refredat, i per si això no fos poc, la nit abans no vaig dormir gaire bé, cosa extranya en mi. I bé, fins aquí les excuses...

Em vaig despertar tard i vaig sortir corrent de casa sense esmorzar (una altre excusa?). En arribar a Campdevànol, d'entrada no vaig veure gens d'ambient ni ningú escalfant i em vaig espantar (per un moment vaig dubtar d'haver encertat el dia de la cursa...) però al moment ja vaig veure un corredor escalfant que em va indicar on era la zona de sortida. Vaig aparcar i vaig recolir del dorsal i la braga de regal.


Vaig pendre un gel per esmorzar i vaig fer veure que escalfava una mica. La temperatura rondava els zero graus.

Van donar la sortida i vam començar atravessant el poble i pujant per darrera l'esgèsia. Jo em vaig quedar al darrera del tot aguantant un ritme suau amb la cua de cursa el primer km però després vaig apretar una mica i vaig avançar alguns corredors.


Al voltant del km 3 va començar la pujada principal. Va ser molt dura, no s'acavaba mai. Van ser uns 500m de pujada en menys de 3,5km. Vaig arribar a dalt baldat i ja vaig veure clar que cada cop aniria pitjor.




A les primeres baixades, algunes quasi tarteres, encara em vaig poder deixar anar una mica i adelentar algú que després, quan hi havia zones planes o amb una mica de pujada em tornaven a avançar, però a mesura que passaven els km m'anava quedant sense força les cames i ja no podia tirar ni a les baixades senzilles.

Sobre el km 12 em va avançar una corredora i des d'aquell moment ja no vaig veure ningú darrera meu. Potser anava l'últim, fet que no m'agués extranyat ja que anava molt malament i m'estava costant tirar del meu cos.


Finalment, a la darrera baixada cap al poble vaig veure un corredor per devant i això em va donar una mica d'ànims per apretar el ritme. Vaig arribar a meta sense atrapar-lo però al menys ho vaig fer corrents tant com vaig poder.


En arribar, vaig recollir la ben merescuda botifarra i mentre la menjava, de camí al cotxe, encara vaig veure algun corredor que arrivaba, tant cansat com ho havia fet jo feia uns minuts.

Va ser una cursa molt dura de per si en la que per diversos motius no vag arribar amb gaire bona preparació i per això vaig patir més del compte. Podria dir que és en la cursa que més he patit despres de la Mitja de Sant Llorenç.

Editat el 23-02-2012:


La classificació final: Posició 90 de 115; temps 2:16:02.



Fotografia d'Arnau Urgell. Podeu veur la galeria completa a elRipollès.info.
Les classificacións aquí.

dijous, 16 de febrer de 2012

Anàlisi jaqueta Kalenji Protect Confort

Aquest paravent es pot trobar a botigues Decathlon per uns 26€.

El faig servir des de fa 3 mesos i n'estic molt satisfet ja que protegeix del vent i de la pluja amb molta eficacia.

Quan més profit se'n treu és quan les temperatures son baixes ja que, tot i tenir finestres de ventilació a l'esquena i a les aixelles, el seu teixit impermeable i no transpirable evita la evacuació de la suor, fet que pot ser una mica incomode si l'hem de fer servir amb temperatures no gaire baixes.De fet, jo l'he fet servir sovint per sortir a entrenar amb temperatures al voltant de 0º portant a sota una samarreta de màniga llarga i una de maniga curta. Aquesta combinació permet sortir amb el paravent cordat fins a dalt, i quan començem a entrar en calor podem jugar obrint més o menys la cremallera en funció de les nostres necessitats.

Disposa de dues butxaques de bona mida per guardar-hi els guants o un buff quan ja no els necessitem. També és d'agrair el detall de poder tancar els punys amb velcro per evitar molestes entrades d'aire quan les temperatures son realment baixes.

En resum, es tracta d'un paravent impermeable que compleix amb les seves funcions amb escreix i que es pot adquirir per un preu força raonable. Recomanat sobretot per quan fa fred ja que en altres circumstàncies la condensació de la suor pot convertir-se en una important molèstia.

Podeu anar a la pàgina del producte pitjant sobre el logotip de la marca.

diumenge, 12 de febrer de 2012

Aprofitant l'onada de fred


El mes de febrer ha començat amb tot el fred que ens havia faltat en el que portem d'hivern. Una onada de fred siberià ens ha afectat durant les dues primeres setmanes d'aquest mes deixant nevades a quasi tot el pais, fins i tot a nivell de mar.


Aquest fred no ens ha impedit seguir entrenant i lluny d'això, hem aprofitat per sortir a trepitjar una mica de la neu que ha caigut i fer algunes fotos amb la Miriam i el Roc.



Pel que fa a mi, en aquestes dues setmanes, he fet uns 77km, en unes 9h de running i amb un desnivell positiu acumulat de uns 1025m, incloent un parell de pujades a la creu de Gurb, la segona d'elles, nocturna i amb la gent de la Secció de Curses de Muntanya de la Unió Excursionista de Vic.





diumenge, 29 de gener de 2012

Cursa Santi Centelles 2012

El 29 de Gener es va celebrar la mitja marató de Terrassa. Juntament amb la mitja es va celebrar la Cursa Santi Centelles de 5km en la que vaig participar amb la Miriam i la Aida.



En arribar a Terrassa i sortir del cotxe ens vam quedar glaçats del fred que feia. Vam caminar fins la sortida on ens vam trobar amb l'Aida i vam calentar una mica.

Poc abans de la sortida van arribar els meus pares i ens van fer algunes fotos (que penjaré quan les tingui).



Des del moment la sortida la Aida va anar per davant amb unes amigues i la Miriam i jo vam anar fent al ritme que la Miriam marcava. La cursa va anar sense cap dificultat i en 34:17 la Miriam i en 34:18 jo vam arribar a la meta on ens esperaven, a part dels meus pares, el Carmelo i la Grace que ens van venir a veure.



L'ambient i la organització de la zona d'arribada estava molt bé i vam menjar la butifarra que ens haviem guanyat.

Després van arribar la Bea i la Montse que ens venien a veure i vam estar xerrant amb elles i els meus pares mentre feiem un café per fer-nos passar el fred.

Ens ho vam passar força bé i la Miriam va fer la seva primera cursa amb xip groc propi. Mica en mica es va animant a córrer!!!

A destacar també el temps de la Aida: 22:39!!! Molt bé!!