dissabte, 31 de desembre del 2011

Resum 2011

El 2011 ha acabat.

És moment de fer un repàs de les experiencies viscudes i les fites assolides. Veure el que hem fet malament per intentar no tornar a fer-ho igual, i veure el que hem fet bé per probar de millorar-ho.



Aquest any és el meu primer any de corredor i he de dir que n'estic molt satisfet ja que he estat força constant i he anat fent kms mes a mes.

Aquest any he corregut la meva primera cursa, i la segona, i la tercera... Vaig començar amb la cursa de Bombers de Barcelona de 10km i la darrara ha estat la cursa de muntanya de Terrassa de 10km també però entre mig, a part de diverses curses més de 10km, he fet 3 mitjes maratons de muntanya, que aviat és dit...

Totes aquestes curses, i sobretot els entrenaments que m'han permès acabar-les amb més o menys temps, en números es tradueixen en el següent:

Però els números per ells mateixos no volen dir res. El valor que tenen el tenen perque són el reflex d'hores d'esforç, de dedicació i compromís, d'hores de son perdudes per avançar una hora el despertador i sortir a fer uns kms abans de treballar. Però sobretot, són el reflex d'un canvi a un estil de vida més saludable tant fisica com emocionalment ja que totes les hores dedicades han tingut els seus resultats. Són el reflex d'hores restades a la televisió i al sofà per estar a l'aire lliure fent salut i gairebé sempre amb el meu gos, el Roc.



És per totes aquestes coses que desprès d'un any, puc dir que soc corredor i que espero seguir sent-ho durant molts anys més.

Una altra de les fites que he aconseguit (o gairebé) és transmetre a la meva dona, la Miriam, el que sento al córrer i fer que ho experimenti i poder compartir-ho amb ella a les tres curses que ha anat (Cursa de maig, cursa de la dona i cursa de muntanya de Terrassa). Al començament no m'entenia gaire però d'un temps ençà sembla que ella també comença a tenir el runrún que tenim tots els corredors quan portem un temps sense correr.



Aquest any també he començat a escriure aquest blog i no puc estar més content de la resposta obtinguda. Espero hagiu disfrutant llegint-lo tant com jo he disfrutat escribint-lo!

Feliç 2012!!!

SantSilvestre Montsenyenca 2011

Quin gran descubriment Internet...
Ara ja fa un any que corro. Sempre entreno sol o de tant en tant amb la Miriam però de fa un temps volia fer alguna sortida/entrenament amb més gent, per probar.
Per tant, quan vaig llegir via Twitter (@maratomontseny) que s'organitzava una sortida no competitiva i a més al Matagalls, no ho vaig pensar dos cops i m'hi vaig apuntar.


El dia 31 de desembre em vaig llevar a les 06:00 per acabar de preparar les coses i a les 07:15 sortia de casa per fer la mitja horeta de cotxe que tinc fins a Collformic on s'havia quedat a les 08:00.
Quan vaig arribar ja i havia gent i mica en mica van anar arribant més i més cotxes. Finalment, a les 08:00 després d'un breu i emotiu parlament per part dels organitzadors entre 45 i 50 persones començarem a trotar cap al Matagalls.


Era la segona vegada que pujava al Matagalls però despés d'un any entrenant, pensava que ho trobaria molt més fàcil que la primera i no va ser així (val a dir que la primera vegada havia pujat caminat). La ruta, diferent a la que havia fet, va estar molt bé ja que en comptes d'enfilar el Matagalls directament, vam fer una mica de volta i vam disfrutar d'unes bones vistes del Plà de la Calma (amb Montserrat al fons), de la Plana de Vic i de l'ermita de Sant Segimó entre altres.



A partir de la meitat del recorregut de pujada, em vaig trobar força cansat i després del primer tram amb gran pendent, ja em va costar arrancar el trot fins i tot a les zones més planeres. Aquest tram a ritme molt tranquil, el vaig aprofitar per parlar amb dos companys de la sortida, la Viqui i l'Enric fins poc abans d'enfilar la segona pujada forta que menava al cim del Matagalls on ens vam reunir tots els participants, del primer a l'últim, per fer-nos la foto de grup i fer entrega del tritó del Montseny al primer i la primera en arribar.




Després de la cerimonia, vam començar a baixar directes cap a Collformic. Jo vaig anar a les baixades tant depressa com vaig poder però cap al final, ja tenia les cames força carregades i havia d'anar parant una mica.


En arribar a Collformic, una estona d'estiraments, conversa i cap a casa a preparar-me per afrontar el darrer dia del 2011 amb empenta, amb il·lusió, amb bon to.


Ah, per cert, a la tarda haviem planificat amb la Miriam anar al Cross solidari de Castellar del Vallés a fer els darrers 5km de l'any junts però com que veiem que el temps se'ns tirava a sobre, vam canviar de plans a última hora i vam fer els darrers 5km de 2011 entrenant pel costat de casa amb el Roc, el tercer membre de la nostra familia (tot i que a vegades penso que le tercer soc jo ;) ).



Fins aviat!


diumenge, 18 de desembre del 2011

Cursa de muntanya de Terrassa 2011

El diumenge 18 es va celebrar la 3a edició de la duatló i cursa de muntanya de Terrassa, molt ben organitzada pel Club Natació Terrassa.



La sortida de la cursa estava planificada per les 09:00 i per tant ens vam reunir a les 8:15 amb la resta de corredors de estonoesparaiaios inscrits. El Carmelo havia convençut a la Miriam, la Cristi, la Anabel i la Grace per que la fessin. Per a les noies seria la seva primera cursa de muntanya.

Pel que fa a la representació masculina, estàvem el Jose, el Carmelo i jo.


Tots vam agraïr quan a un parell de minuts més tard de l'hora prevista es va donar la sortida, ja que en general no vam escalfar i estavem passant molt fred.

Només sortir, les noies es van quedar enrrere. El Carmelo va començar a un bon ritme i el Jose i jo el vam anar seguint de lluny els dos primers kms.

Abans que començés la pujada forta, vaig apretar una mica el ritme per atrapar el  Carmelo i així afrontar el tram més dur intentant seguir-lo, ja que en la darrera cursa (mitja CEC de Collserola), anar amb ell em va ajudar molt mentalment.



Vam començar les ziga-zagues baixant el ritme (a 6:15min/km) però mantenint un esforç alt i així vam anar fent revolts. En algún moment veiem el Jose un tram més avall, a no gaire distància.


A mesura que ens apropavem al final de la pujada em vaig anar tancant en mi mateix i em vaig oblidar, del Carmelo i la resta de corredors.  Vaig passar per l'avituallament, no vaig parar ja que duia la meva ampolla al cinturó, i ja anava sol. No se a quina distancia em seguien però tampoc no ho vaig mirar. Començava la baixada.

Faltava la meitat de la distància però com que practicament tot era baixada, no vaig reservar forces. A les baixades ho vaig donar tot i vaig anar avançant gent. Tot i que a les pistes era més facil avançar, a les trialeres em vaig divertir més. Anava cansat però satisfet.


En arribar als dos darrers kms en lleugera baixada, vaig mantenir un ritme tant alt com vaig poder procurant deixar una mica de forçes per un esprint final per al qual em vaig motivar intentant donar caça a un corredor que m'havia avançat sobre el km 8,5, però ell també havia guardat forçes per apretar al final i vaig acabar creuant la meta darrera d'ell en 52:02.

Pocs segons despres, 25 per ser exactes, creuava la meta el Carmelo y 7 minuts i 33 segons després el Jose. La lessió de la que sortia el primer i la falta d'entrenament del segón, degut a un llarg encostipat, em va permetre passar per davant d'ells aquest cop.


Després de recollir els obsequis, vam estar esperant a que arribessin les dones i ens van sorprendre arribant, la Anabel, la Miriam i la Cristi en 1 hora 33 minuts, ja que les havien parat per poder donar la sortida de la duatló.


Poc després va arribar la Grace, també abans del que era d'esperar i ens vam fer la foto de familia tot prenent una xocolata desfeta a la salut del Club Natació Terrassa, de les curses ben organitzades i de les dones que s'atreveixen amb tot.


Esperem que la propera vegada que ens reunim els de estonoesparaiaios hi podem ser tots i que sigui en una altra cursa tant maca com aquesta.
VIDEO!!!!!


Fins aviat!!!

dijous, 1 de desembre del 2011

Kms contra el SIDA


Avuí és el Dia Internacional de la Lluita Contra el SIDA.

Enguany es compleixen 30 anys dels primers diagnòstics de la malatia i tot i els avenços mèdics que s'han fet en la lluita contra el VIH, cada any moren uns dos milions de persones al mon.

Als llocs on els malalts poden beneficiar-se dels avenços mèdics a que feia referencia, el contagi per VIH s'ha convertit en molts casos en una malaltia crònica, però això no ens ha de fer baixar la guardia ja que a Espanya es donen uns 3000 casos nous cada any, uns 700 a Catalunya el 2010. 

En suport a les families de les víctimes, els malalts, els equips mèdics i d'investigadors que a diari lluiten per acabar amb la malatia, proposo que els hi dediquem els kms que hem corregut avuí. 

Deixa un comentari amb els kms que has fet avuí. Sumem Kms contra el SIDA!!!

diumenge, 27 de novembre del 2011

Mitja CEC Collserola


Us deixo el video de la mitja marató de muntanya de Collserola del CEC. Una gran primera edició d'una mitja marató de muntanya que sens dubte acabarà esdevenint un clasic.





Aquesta cursa l'afrontava sense gaire ambició pel que fa a temps. Simplement esperava acabar-la amb millors sensacions que la Mitja de Sant Llorenç.

La nit abans tenia un sopar que per sort o per desgracia es va acabar abans del previst ja que alguns dels assistents portaven molta festa acumulada i jo tampoc no em vaig queixar gaire. Així doncs, sobre les 23h vaig anar a dormir.

El dia 27 em vaig llevar ben aviat i a les 7h ja havia aparcat prop de la UPC i tot esperant al Carmelo em vaig apropar a inspeccionar la zona de sortida i entrega de dorsals que tot just començaven a muntar.


A mesura que s'anava apropant l'hora de la sortida la gent anava arribant i un cop recollit el dorsal i fet una mica d'escalfament, ens vam anar colocant a la sortida.

Fent cas als encertats consells del Carmelo em vaig quedar en mániga curta, ja que tot i que a les 9 del matí feia una mica de fred, el dia es presentava sense ven ni núvols.


Vam sortir a un ritme suau i vam acordar anar junts. A les pujades afluixavem, però no massa, i a les baixades ens deixavem anar. Tot xerrant i fent fotos va anar passant l'estona i els quilometres i arribats a l'equador de la cursa jo ja començava a patir per les rampes que creia que tindria ja que el Carmelo m'havia estat estirant a un ritme més alt del que segurament hauria portat jo.



El final de la cursa s'apropava i em sentia molt bé! Havia tingut algun avis de rampa pero no s'havia materialitzat. D'altra banda, el Carmelo, que arrossegava una lesió i no havia passat gaire bona nit anava més tocat que jo, o aixó és el que em va voler fer veure.


De totes maneres, vam afrontar la darrera pujada forta sense parar i vam apretar el ritme en els darrers kms de baixada. 

Finalment vam arribar en 2:14, baixant una mica la marca que havia predit el Carmelo gairebé des del començament i que jo no havia cregut possible fins gairebé el final. 


Els motius d'aquesta baixada en el temps respecte la de Sant Llorenç (3:05) son la menor dificultat de la cursa, tot i tenir similar desnivell acumulat, i sobretot en un millor entrenament i en el fet d'anar acompanyat ja que d'aquesta manera els kms passen volant.

Fins la propera!!!! I com dic en el video: Gracias Carmelo!!!



dilluns, 21 de novembre del 2011

Lectures: De que parlo quan parlo de còrrer

Aquest llibre està escrit per Haruki Murakami com un diari personal en el que a través de la narració de com prepara varies curses, fa una mena d'auto-biografia.

Tot i que, com ja he comentat, està escrit en forma de diari personal, per mi, que mai m'ha cridat gens aquest genere, va ser un llibre molt fàcil de llegir ja que cada capítol és una petita historia que relaciona el moment en que escrivia aquell tros, amb algun fet del seu passat.

El vaig llegir poc després d'haver acabat la novel·la 1Q84 del mateix autor i em va agradar el fet que està escrit d'una manera que es llegeix amb molta naturalitat.

És un llibre publicat el 2007 i traduït al català el 2010 que espero que, els que no l'hàgiu llegit, en gaudiu tant com jo.

divendres, 18 de novembre del 2011

Quin frontal em compro?

Amb l'arribada de la tardor i l'hivern els dies es van fent cada cop més curts. Això combinat amb els horaris de feina fa que cada cop ens sigui més dificil sortir a entrenar amb llum natural. 

Si anem per ciutat, no tindrem problema ja que els fanals il·luminaran el nostre camí, però si sou com jo i sovint necessiteu escapar-vos per camins i pistes allunyats de la civilització (encara que sigui pocs centenars de metres) necessitareu portar la vostra propia llum pels dies o les zones en que no hi ha prou amb la lluna.

Us presento a continuació tres opcions amb preus entre 50 i 80 euros.


Petzl MYO RXP
Aquest model de la prestigiosa marca Petzl té un preu que ronda els 80€ tot i que l'he arribat a veure per 60€.
Aquest frontal ofereix un bon compromís entre potència i duració de les piles. A més d'una molt bona qualitat de fabricació i resistencia dels seus materials. 













Led Lenser H7
Es tracta d'un model cada cop més freqüent en curses nocturnes tot i que la marca no és tant coneguda i a més la major part de referencies que es troben a internet són relacionades amb la pesca. Té un preu que ronda els 50€.
És el frontal més potent dels tres i també el que gasta les piles abans. Pel que he pogut llegir la qualitat dels materials no és tant bona com les altres dues ja que algunas usuaris han tingut problemes amb el sistema d'orientació del focus.


Black Diamond Icon
Es tracta del model tope de gama de la marca Black Diamond. Té un preu que ronda els 50€ com la H7 i tot i tractar-se de la que te menys potència (lumens), declara una distància d'il·luminació màxima equiparable a la MYO RXP. A més presenta la màxima duració de les piles (sempre comptant a minima potència) i una bona qualitat de cosntrucció.












Espero que aquesta petita comparativa us hagi servit si com jo us trobeu amb la necessitat de comprar un fronal per correr en la foscor.
Si teniu algun d'aquest frontals o algún altre, no dubteu en deixar la vostra opinió als comentaris. I si teniu el dubte de quin frontal m'he comprat jo finalment, seguiu atents al blog ja que tan aviat com pugui en faré un anàlisi més detallat.

dijous, 17 de novembre del 2011

Lectures: Córrer o Morir

Aquest llibre, escrit per Kilian Jornet i publicat per Ara llibres s'ha convertit en un èxit editorial gracies a la creixent popularitat que estan adquirint les curses de muntanya i sobretot gracies a la seva qualitat.

És un llibre que us engrescarà des del primer moment i amb el que podreu compartir part de l'emoció que comporten les curses i demés reptes per muntanya que ha viscut i ens ha narrat en Kilian.

A mi personalment em costava deixar de llegir-lo i de ben segur, si hagués tingut temps, l'hauria llegit d'una sentada. A més, vaig tenir la sort de poder llegir-lo mentre estava de vacances a Menorca i vaig aprofitar per iniciar-me en la cursa per muntanya fent trocets del Cami de Cavalls i rememorant les emocions que el llibre m'havia fet sentir mentre corria per paratges d'espectacular bellesa.

No puc fer altra cosa que recomanar-vos que us el llegiu i sobretot, que invertiu l'extra de motivació que us proporcionarà en sortir a correr per la muntanya, si no ho heu provat encara. Descobrireu noves maneres de gaudir del running.

No dubteu en deixar els vostres comentaris.

dimecres, 16 de novembre del 2011

Anàlisi Nike+iPod

El Nike+iPod es compón de dues parts un accelerometre i un receptor.

L'acceleròmetre és la pastilla amb els logos de Nike i d'Apple de la dreta de la foto i està dissenyat per ser introduït sota la plantilla dels models de sabatilles Nike marcats amb el "+" en el seu nom. Aquest acceleròmetre es pot deixar sempre dins la sabatilla, i un cop hem connectat el receptor a l'iPod i després d'una senzilla configuració inicial, anirà enviant dades que podrem consultar i quedaran emmagatzemades a l'iPod.

El que fa bàsicament el sistema és comptabilitzar les passes que fem i gracies a la calibració inicial que haurem fet, convertir aquestes dades en distància, ritme i calories.


Totes les dades es van registrant a mesura que nosaltres correm amb la nostra musica preferida. A més, en cualsevol moment podem pitjar el botó central de l'iPod i una veu, masculina o femenina segons hagim triat, ens dirà el temps i distància que portem així com la distància que falta per complir amb la que haviem programat.

Un cop acabat l'entrenament, l'iPod ens mostrarà un resum amb el temps emprat, distància assolida, ritme mitjà i calories consumides, que quedarà emmagatzemat per poder-lo consultar quan vulguem, des del calendari d'activitats, tant en format resum com en format gràfic si posem l'iPod en horitzontal.

Un cop connectem l'iPod a l'ordinador, totes les dades dels entrenaments o curses que agim fet es sincronitzaran amb la web de NikePlus.com i podrém analitzar-les amb més detall, afegir-hi cometaris i com no podia ser d'altra manera en els temps que corren, compartir-les amb els nostres amics dins la comunitat o directament a Twitter o Facebook. La web disposa de moltes altres funcionalitats com la possibiltiat de marcar-nos objectius, afegir-nos o crear reptes, seguir un programa d'entrenament i més funcionalitats que explicaré en un altre post.

Com ja sabreu els que seguiu el blog, jo vaig començar a correr gracies al plus de motivació que em donava el fet de tenir tots els registres dels entrenaments, veure'ls graficament i poder compartir-los amb amics. És per aixó que el recomano a tos els que tinguin un iPod i vulguin iniciar-se en el mon del running. Si no disposeu d'un iPod però, considero que és una inversió massa alta haver-lo de comprar especificament per las funcions que disposa, amb els mateixos diners, iPod més Nike+iPod, es poden obtenir productes amb millors funcionalitats de cara al running.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Anàlisi Salomon XR Crossmax 1

Les Salomon XR Crossmax 1 son unes sabatilles molt polivalents ja que ens permeten anar per asfalt, per pistes i per muntanya. Cal dir però que estan concebudes com unes sabatilles de transició i que per tant no son optimes ni per llargues tirades en asfalt ni per muntanya molt tècnica.
Jo les recomanaria per totes aquelles persones que mica en mica es vulguin iniciar al trailrunning ja que amb elles, tant pots sortir a entrenar desde casa fins la pista, parc o muntanya més proper, com pots afrontar curses de mitja distancia  amb el mateix parell.
Jo les vaig estrenar el 19 de juliol de 2011 corrent per Menorca i des de llavors hauré fet uns 150Km amb elles incloent dues mitjes maratóns de muntanya (Vic i Sant Llorenç). En tot aquest temps no he trobat cap inconvenient i, tot i que com ja he dit, les recomanaria per iniciar-se al trailrunning, jo ja estic planejant alguna marató de muntanya a començaments de l'any vinent i no trobo cap bona excusa per justificar l'adquisició d'unes sabatilles més tècniques o més clarament enfocades a la muntanya.
Pel que fa a la tracció, amortiguació, durabilitat, etc..., només us puc dir que no tinc prou experiencia per fer-ne una classificació. El que si que us puc dir és que la amortiguació és una mica mes baixa que en les Nike Pegasus +27, i que la tracció fora de l'asfalt és molt millor.

En resum, unes sabatilles de les que n'estic molt satisfet, en les que hi confio plenament i que a més, perqué no dir-ho, tenen un disseny impresionant.

dimarts, 8 de novembre del 2011

Anàlisi Nike Pegasus +27

Les Nike Pegasus +27 son unes sabatilles de gama mitja-alta dins el ventall de possibilitats que ofereix Nike pels runners.
Son les primeres sabatilles que em vaig comprar per correr i les vaig triar ja que va ser una de les tres opcións que em van recomanar a la botiga (Runnersworld), després de fer-me una analisi bàsica de la petjada, i a més a més perque era l'única de les tres compatible amb el sistema Nike + (del que us parlaré més endevant).
Pel que em van dir a la botiga, son unes sabatilles amb força estabilitat i amortiguació per corredors de menys de 75kg.
Des del primer día les he notat molt comodes i, tot i no ser un expert, vaig notar la diferencia en la amortiguació respecte les sabatiles amb les que havia començat a correr feia uns 3 mesos (unes Adidas amb més de 5 anys d'antiguetat). Amb aquestes sabatilles, a més de fer tots els entrenaments exclusivament d'asfalt, he fet totes les curses en ruta en les que he participat fins ara (Bombers Barcelona, Cursa de Maig, Policia Vic, Mercé). 

En resum, unes sabatilles per correr en asfalt (sense perjudici d'alguna escapada per pistes) molt comodes, amb bona amortiguació, no especialment maques, però a les que tinc una estima especial per haver estat les meves primeres sabatilles de running i per haver fet amb elles els meus primers kms a l'estranger.

diumenge, 6 de novembre del 2011

Carrera de la Mujer 2011 en Barcelona


El diumenge 6 de Novembre es va celebrar a Barcelona la 3a edició de la Carrera de la Mujer.
Es tracta d'una cursa oberta exclusivament a la participació de les dones i que dona suport a la lluita contra el càncer.
La participació d'enguany ha estat de 12.000 dones, que van pendre la sortida a les 10h sota una intensa pluja. Entre aquestes participants hi havia la Miriam i la Cristi. 
Us deixo un vídeo que hem editat entre la Miriam i jo per intentar transmetre l'emoció que comporta la sortida d'una cursa d'aquestes caracteristiques. Disfruteu-lo!!!!
No dubteu en llegir la crònica de la cursa de la Miriam al blog amic Estonoesparaiaios

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Mitja Marató de Sant Llorenç 2011


Després d'un mes i mig sense competir i amb un entrenament bastant deficient, afrontava la cursa amb l'esperança de poder acabar-la en unes 3h tal com al final va poder ser.
Al post del Carmelo hi ha els detalls de la cursa i els resultats obtinguts pels quatre (Carmelo, Raul, Jose i Miquel).

Pel moment he preparat aquest video que espero que disfruteu.




Més endevant potser complementi aquest post amb una crònica escrita.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Sobreentrenament

Després de la Cursa de la Mercè he estat un temps en que he pogut entrenar molt poc i quan ho he fet ha estat amb molt cansament i unes molt males sensacions. Em notava el cor fatigat.
Inclus en el dia a dia, caminant, les pujades se'm feien cansades els primers dies.

El dia 24 de setembre vaig sortir a entrenar fent un recorregut que faig de tant en tant i em vaig notar mal al cor, alguna cosa no funcionava. Us mostro la grafica de pulsacions comparada amb el mateix recorregut fet un mes abans:
Abans del sobreentrenament, les pulsacions arriben en uns 2km a 170 i puc mantenir el ritme i les pulsacions durant tot el recorregut.





















Després del sobreentrenament, les pulsacions no passen de 140 i em noto molt cansat, amb mal al cor que em fa punxades i no puc acabar el recorregut corrent.
Com ja he comentat, les sensacions aquest dia van ser dolentissimes.
Durant alguns dies vaig pensar que no podria tornar a correr... Estava espantat.
















Aquesta entrada preten ser un recordatori de cara al futur per anar amb més compte a l'hora de respectar els temps de descans.
Disculpeu la caotica redacció.

diumenge, 18 de setembre del 2011

Cursa de la Mercé 2011


El dia començava malament. Una serie de desafortunats esdeveniments feien dificil anticipar el que estava a punt de succeir: 48:33, millor marca personal rebaixant en gairebé 5 minuts l'anterior.

Ens despertem aviat per poder preparar-nos i arribar a la zona de sortida sense pressa, però la Miriam s'ha aixecat amb molt mal de cervicals i gairebé no es pot moure. Després d'analitzar la situació, decidim que no és necessari anar a l'hospital. Ella es queda a casa fent repòs mentre jo agafo el cotxe a les 7:30 per fer una hora de camí, aparcar i tenir temps per trobar-me amb el Carmelo i el Raul (venen junts) i els meus pares que avuí venen a veure'm correr. És el primer dia que venen i em fa molta il·lusió.
Aparco al costat de Pl. Espanya una hora abans de la sortida. Vaig sobrat de temps però tinc pressa: he d'anar al WC urgentment. M'apropo a la sortida pero els sanitaris portatils que han instal·lat no disposen de paper. Finalment faig l'entrega (diarrea) en una benzinera, i mentre torno cap a la sortida parlo amb el Carmelo que em comenta que arriben justos de temps i amb els meus pares que em diuen que no arribaran a la sortida.
I fins aquí la serie de desafortunats esdeveniments.

Uns minuts abans de la sortida saludo al Carmelo que ha deixat al Raul a l'últim calaix i despres cadascú ens busquem un lloc al nostre calaix.
Donen la sortida i començo a caminar entre la multitud. Però quan arribo a l'arc de sortida ja es pot començar a correr i aprofitant que els participants ens anem esponjant i la baixada del començament, agafo un ritme una mica per sota dels 5min/km amb la idea d'aguantar-lo mentre pugui, però sabent que no serà fins el final.

A partir del km 6 la lleugera pero constant pujada i sobretot a partir de Sepulveda, comença a fer estralls en les meves forces. Ja veig el Paral·lel i com la gentada que corre davant meu gira a l'esquerra.

Quan arribi a la baixada de Paral·lel cap al mar, afluixaré el ritme per poder fer el darrer km de pujada del Paral·lel i MªCristina amb dignitat, penso.

Però en arribar a la cantonada veig els meus pares. M'apropo a ells per saludar i sortir bé a la foto al temps que oblido els meus plans de contenció i torno a apretar el pas empès pels seus crits i anims. Quan s'acaba la baixada intento mantenir el ritme esperonat per la posiblilitat d'anar avançant alguns corredors (a la vegada que d'altres m'avancen a mi, tot sigui dit).

Arribant a Pl. Espanya busco els meus pares però no els veig. Tot d'una, abans d'entrar a MªCristina, un impuls m'empeny a esprintar i esprinto fins a no poder més. Esprinto fins que els bips dels lectors de xips i la sobtada aglomeració de gent caminant m'indiquen que he arribat. 

Paro el rellotge, em faig una foto i comença a caminar rere les esquenes suades que em precedeixen per recollir una ampolla d'aigua i un Aquarius abans de reunir-me amb els pares, el Carmelo i el Raul per les fotofinish.

Tots tres hem fet una molt bona cursa. Cadascú al nostre nivell.

El dia començava malament. Una serie de desafortunats esdeveniments feien dificil anticipar el que estava a punt de succeir: 48:33, millor marca personal rebaixant en gairebé 5 minuts l'anterior.