diumenge, 27 de novembre de 2011

Mitja CEC Collserola


Us deixo el video de la mitja marató de muntanya de Collserola del CEC. Una gran primera edició d'una mitja marató de muntanya que sens dubte acabarà esdevenint un clasic.





Aquesta cursa l'afrontava sense gaire ambició pel que fa a temps. Simplement esperava acabar-la amb millors sensacions que la Mitja de Sant Llorenç.

La nit abans tenia un sopar que per sort o per desgracia es va acabar abans del previst ja que alguns dels assistents portaven molta festa acumulada i jo tampoc no em vaig queixar gaire. Així doncs, sobre les 23h vaig anar a dormir.

El dia 27 em vaig llevar ben aviat i a les 7h ja havia aparcat prop de la UPC i tot esperant al Carmelo em vaig apropar a inspeccionar la zona de sortida i entrega de dorsals que tot just començaven a muntar.


A mesura que s'anava apropant l'hora de la sortida la gent anava arribant i un cop recollit el dorsal i fet una mica d'escalfament, ens vam anar colocant a la sortida.

Fent cas als encertats consells del Carmelo em vaig quedar en mániga curta, ja que tot i que a les 9 del matí feia una mica de fred, el dia es presentava sense ven ni núvols.


Vam sortir a un ritme suau i vam acordar anar junts. A les pujades afluixavem, però no massa, i a les baixades ens deixavem anar. Tot xerrant i fent fotos va anar passant l'estona i els quilometres i arribats a l'equador de la cursa jo ja començava a patir per les rampes que creia que tindria ja que el Carmelo m'havia estat estirant a un ritme més alt del que segurament hauria portat jo.



El final de la cursa s'apropava i em sentia molt bé! Havia tingut algun avis de rampa pero no s'havia materialitzat. D'altra banda, el Carmelo, que arrossegava una lesió i no havia passat gaire bona nit anava més tocat que jo, o aixó és el que em va voler fer veure.


De totes maneres, vam afrontar la darrera pujada forta sense parar i vam apretar el ritme en els darrers kms de baixada. 

Finalment vam arribar en 2:14, baixant una mica la marca que havia predit el Carmelo gairebé des del començament i que jo no havia cregut possible fins gairebé el final. 


Els motius d'aquesta baixada en el temps respecte la de Sant Llorenç (3:05) son la menor dificultat de la cursa, tot i tenir similar desnivell acumulat, i sobretot en un millor entrenament i en el fet d'anar acompanyat ja que d'aquesta manera els kms passen volant.

Fins la propera!!!! I com dic en el video: Gracias Carmelo!!!



dilluns, 21 de novembre de 2011

Lectures: De que parlo quan parlo de còrrer

Aquest llibre està escrit per Haruki Murakami com un diari personal en el que a través de la narració de com prepara varies curses, fa una mena d'auto-biografia.

Tot i que, com ja he comentat, està escrit en forma de diari personal, per mi, que mai m'ha cridat gens aquest genere, va ser un llibre molt fàcil de llegir ja que cada capítol és una petita historia que relaciona el moment en que escrivia aquell tros, amb algun fet del seu passat.

El vaig llegir poc després d'haver acabat la novel·la 1Q84 del mateix autor i em va agradar el fet que està escrit d'una manera que es llegeix amb molta naturalitat.

És un llibre publicat el 2007 i traduït al català el 2010 que espero que, els que no l'hàgiu llegit, en gaudiu tant com jo.

divendres, 18 de novembre de 2011

Quin frontal em compro?

Amb l'arribada de la tardor i l'hivern els dies es van fent cada cop més curts. Això combinat amb els horaris de feina fa que cada cop ens sigui més dificil sortir a entrenar amb llum natural. 

Si anem per ciutat, no tindrem problema ja que els fanals il·luminaran el nostre camí, però si sou com jo i sovint necessiteu escapar-vos per camins i pistes allunyats de la civilització (encara que sigui pocs centenars de metres) necessitareu portar la vostra propia llum pels dies o les zones en que no hi ha prou amb la lluna.

Us presento a continuació tres opcions amb preus entre 50 i 80 euros.


Petzl MYO RXP
Aquest model de la prestigiosa marca Petzl té un preu que ronda els 80€ tot i que l'he arribat a veure per 60€.
Aquest frontal ofereix un bon compromís entre potència i duració de les piles. A més d'una molt bona qualitat de fabricació i resistencia dels seus materials. 













Led Lenser H7
Es tracta d'un model cada cop més freqüent en curses nocturnes tot i que la marca no és tant coneguda i a més la major part de referencies que es troben a internet són relacionades amb la pesca. Té un preu que ronda els 50€.
És el frontal més potent dels tres i també el que gasta les piles abans. Pel que he pogut llegir la qualitat dels materials no és tant bona com les altres dues ja que algunas usuaris han tingut problemes amb el sistema d'orientació del focus.


Black Diamond Icon
Es tracta del model tope de gama de la marca Black Diamond. Té un preu que ronda els 50€ com la H7 i tot i tractar-se de la que te menys potència (lumens), declara una distància d'il·luminació màxima equiparable a la MYO RXP. A més presenta la màxima duració de les piles (sempre comptant a minima potència) i una bona qualitat de cosntrucció.












Espero que aquesta petita comparativa us hagi servit si com jo us trobeu amb la necessitat de comprar un fronal per correr en la foscor.
Si teniu algun d'aquest frontals o algún altre, no dubteu en deixar la vostra opinió als comentaris. I si teniu el dubte de quin frontal m'he comprat jo finalment, seguiu atents al blog ja que tan aviat com pugui en faré un anàlisi més detallat.

dijous, 17 de novembre de 2011

Lectures: Córrer o Morir

Aquest llibre, escrit per Kilian Jornet i publicat per Ara llibres s'ha convertit en un èxit editorial gracies a la creixent popularitat que estan adquirint les curses de muntanya i sobretot gracies a la seva qualitat.

És un llibre que us engrescarà des del primer moment i amb el que podreu compartir part de l'emoció que comporten les curses i demés reptes per muntanya que ha viscut i ens ha narrat en Kilian.

A mi personalment em costava deixar de llegir-lo i de ben segur, si hagués tingut temps, l'hauria llegit d'una sentada. A més, vaig tenir la sort de poder llegir-lo mentre estava de vacances a Menorca i vaig aprofitar per iniciar-me en la cursa per muntanya fent trocets del Cami de Cavalls i rememorant les emocions que el llibre m'havia fet sentir mentre corria per paratges d'espectacular bellesa.

No puc fer altra cosa que recomanar-vos que us el llegiu i sobretot, que invertiu l'extra de motivació que us proporcionarà en sortir a correr per la muntanya, si no ho heu provat encara. Descobrireu noves maneres de gaudir del running.

No dubteu en deixar els vostres comentaris.

dimecres, 16 de novembre de 2011

Anàlisi Nike+iPod

El Nike+iPod es compón de dues parts un accelerometre i un receptor.

L'acceleròmetre és la pastilla amb els logos de Nike i d'Apple de la dreta de la foto i està dissenyat per ser introduït sota la plantilla dels models de sabatilles Nike marcats amb el "+" en el seu nom. Aquest acceleròmetre es pot deixar sempre dins la sabatilla, i un cop hem connectat el receptor a l'iPod i després d'una senzilla configuració inicial, anirà enviant dades que podrem consultar i quedaran emmagatzemades a l'iPod.

El que fa bàsicament el sistema és comptabilitzar les passes que fem i gracies a la calibració inicial que haurem fet, convertir aquestes dades en distància, ritme i calories.


Totes les dades es van registrant a mesura que nosaltres correm amb la nostra musica preferida. A més, en cualsevol moment podem pitjar el botó central de l'iPod i una veu, masculina o femenina segons hagim triat, ens dirà el temps i distància que portem així com la distància que falta per complir amb la que haviem programat.

Un cop acabat l'entrenament, l'iPod ens mostrarà un resum amb el temps emprat, distància assolida, ritme mitjà i calories consumides, que quedarà emmagatzemat per poder-lo consultar quan vulguem, des del calendari d'activitats, tant en format resum com en format gràfic si posem l'iPod en horitzontal.

Un cop connectem l'iPod a l'ordinador, totes les dades dels entrenaments o curses que agim fet es sincronitzaran amb la web de NikePlus.com i podrém analitzar-les amb més detall, afegir-hi cometaris i com no podia ser d'altra manera en els temps que corren, compartir-les amb els nostres amics dins la comunitat o directament a Twitter o Facebook. La web disposa de moltes altres funcionalitats com la possibiltiat de marcar-nos objectius, afegir-nos o crear reptes, seguir un programa d'entrenament i més funcionalitats que explicaré en un altre post.

Com ja sabreu els que seguiu el blog, jo vaig començar a correr gracies al plus de motivació que em donava el fet de tenir tots els registres dels entrenaments, veure'ls graficament i poder compartir-los amb amics. És per aixó que el recomano a tos els que tinguin un iPod i vulguin iniciar-se en el mon del running. Si no disposeu d'un iPod però, considero que és una inversió massa alta haver-lo de comprar especificament per las funcions que disposa, amb els mateixos diners, iPod més Nike+iPod, es poden obtenir productes amb millors funcionalitats de cara al running.

dimecres, 9 de novembre de 2011

Anàlisi Salomon XR Crossmax 1

Les Salomon XR Crossmax 1 son unes sabatilles molt polivalents ja que ens permeten anar per asfalt, per pistes i per muntanya. Cal dir però que estan concebudes com unes sabatilles de transició i que per tant no son optimes ni per llargues tirades en asfalt ni per muntanya molt tècnica.
Jo les recomanaria per totes aquelles persones que mica en mica es vulguin iniciar al trailrunning ja que amb elles, tant pots sortir a entrenar desde casa fins la pista, parc o muntanya més proper, com pots afrontar curses de mitja distancia  amb el mateix parell.
Jo les vaig estrenar el 19 de juliol de 2011 corrent per Menorca i des de llavors hauré fet uns 150Km amb elles incloent dues mitjes maratóns de muntanya (Vic i Sant Llorenç). En tot aquest temps no he trobat cap inconvenient i, tot i que com ja he dit, les recomanaria per iniciar-se al trailrunning, jo ja estic planejant alguna marató de muntanya a començaments de l'any vinent i no trobo cap bona excusa per justificar l'adquisició d'unes sabatilles més tècniques o més clarament enfocades a la muntanya.
Pel que fa a la tracció, amortiguació, durabilitat, etc..., només us puc dir que no tinc prou experiencia per fer-ne una classificació. El que si que us puc dir és que la amortiguació és una mica mes baixa que en les Nike Pegasus +27, i que la tracció fora de l'asfalt és molt millor.

En resum, unes sabatilles de les que n'estic molt satisfet, en les que hi confio plenament i que a més, perqué no dir-ho, tenen un disseny impresionant.

dimarts, 8 de novembre de 2011

Anàlisi Nike Pegasus +27

Les Nike Pegasus +27 son unes sabatilles de gama mitja-alta dins el ventall de possibilitats que ofereix Nike pels runners.
Son les primeres sabatilles que em vaig comprar per correr i les vaig triar ja que va ser una de les tres opcións que em van recomanar a la botiga (Runnersworld), després de fer-me una analisi bàsica de la petjada, i a més a més perque era l'única de les tres compatible amb el sistema Nike + (del que us parlaré més endevant).
Pel que em van dir a la botiga, son unes sabatilles amb força estabilitat i amortiguació per corredors de menys de 75kg.
Des del primer día les he notat molt comodes i, tot i no ser un expert, vaig notar la diferencia en la amortiguació respecte les sabatiles amb les que havia començat a correr feia uns 3 mesos (unes Adidas amb més de 5 anys d'antiguetat). Amb aquestes sabatilles, a més de fer tots els entrenaments exclusivament d'asfalt, he fet totes les curses en ruta en les que he participat fins ara (Bombers Barcelona, Cursa de Maig, Policia Vic, Mercé). 

En resum, unes sabatilles per correr en asfalt (sense perjudici d'alguna escapada per pistes) molt comodes, amb bona amortiguació, no especialment maques, però a les que tinc una estima especial per haver estat les meves primeres sabatilles de running i per haver fet amb elles els meus primers kms a l'estranger.

diumenge, 6 de novembre de 2011

Carrera de la Mujer 2011 en Barcelona


El diumenge 6 de Novembre es va celebrar a Barcelona la 3a edició de la Carrera de la Mujer.
Es tracta d'una cursa oberta exclusivament a la participació de les dones i que dona suport a la lluita contra el càncer.
La participació d'enguany ha estat de 12.000 dones, que van pendre la sortida a les 10h sota una intensa pluja. Entre aquestes participants hi havia la Miriam i la Cristi. 
Us deixo un vídeo que hem editat entre la Miriam i jo per intentar transmetre l'emoció que comporta la sortida d'una cursa d'aquestes caracteristiques. Disfruteu-lo!!!!
No dubteu en llegir la crònica de la cursa de la Miriam al blog amic Estonoesparaiaios