Vam decidir fer-la junts adaptant-nos a un ritme que poguessim mantenir els tres durant tota la cursa i en conseqüència, vam sortir en la segona tanda d'una de les sortides més espectaculars que hi ha.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 10K. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 10K. Mostrar tots els missatges
diumenge, 22 d’abril del 2012
Cursa Bombers 2012
El passat diumenge 22 d'abril l'Àngel, la Miriam i jo vam anar a Barcelona per participar en una de les curses més ràpides i emocionants del calendari català.
Vam decidir fer-la junts adaptant-nos a un ritme que poguessim mantenir els tres durant tota la cursa i en conseqüència, vam sortir en la segona tanda d'una de les sortides més espectaculars que hi ha.
Els primers 6km els vam fer a un ritme de 7:20 aproximadament i quan estavem arribant al final de la Gran Via, veient que anavem bé de forces i que començaven les baixades, vam decidir apretar el pas.
El darrer 1,5km de baixada per la Via Laietana, el vam fer tan depressa com vam poder per arribar a meta amb la satisfacció d'haver-ho donat tot.
Al final el nostre temps va ser de al voltant de 1h11min i els tres vam quedar molt satisfets per haver pogut portar un ritme força constant la primera meitat de la cursa i haver pogut arribar al final amb forçes per correr una mica més els darrers kms.
Vam decidir fer-la junts adaptant-nos a un ritme que poguessim mantenir els tres durant tota la cursa i en conseqüència, vam sortir en la segona tanda d'una de les sortides més espectaculars que hi ha.
diumenge, 15 d’abril del 2012
Cursa El Corte Inglés 2012
El diumenge 15 d'abril va tenir lloc la 34a edició de la més popular de les curses populars del nostre país. De fet és la cursa popular amb més participants d'Europa i la segona del món.
Per la Miriam i per mi era la primera vegada que hi participàvem i ens va sorprendre la gran quantitat de gent que hi havia i sobretot la presència de gegants, dracs i diables entre els altres participants.
A les 9:30 es va donar la sortida i la Miriam i jo vam començar al nostre ritme de 7:40-7:50min/km durant pràcticament els primers 3km fins que vam arribar al peu de Montjuïc i les pujades ens van obligar a baixar molt el ritme.
L'esforç de les rampes de pujada va tenir la seva recompensa quan, després d'un petit tap que es va fer a l'entrada, vam poder accedir a l'estadi Lluís Companys i fer-hi una volta per la mateixa pista en que han corregut tants i tants atletes.
Després de sortir de l'estadi encara vam haver d'afrontar alguna pujada més abans de començar la baixada, durant la qual ens vam trobar amb uns bons amics que també estaven fent la cursa però com que anavem a ritmes diferents ens vam separar al cap de poc.
Un cop al peu de Montjuïc el recorregut seguia pels carrers Floridablanca, Rda. St. Antoni i Pelai fins arribar a Plaça Catalunya. En aquest tram vam tornar a agafar un ritme de 7:30-7:50min/km fins que a tocar de Plaça Catalunya vam topar amb el gran embús que s'havia format a la arribada.
Va ser una cursa molt maca, dura a les pujades i emocionant per córrer per primer cop a l'estadi Lluís Companys, de la que n'estem molt satisfets i que esperem repetir en properes edicions.
Per la Miriam i per mi era la primera vegada que hi participàvem i ens va sorprendre la gran quantitat de gent que hi havia i sobretot la presència de gegants, dracs i diables entre els altres participants.
A les 9:30 es va donar la sortida i la Miriam i jo vam començar al nostre ritme de 7:40-7:50min/km durant pràcticament els primers 3km fins que vam arribar al peu de Montjuïc i les pujades ens van obligar a baixar molt el ritme.
Un cop al peu de Montjuïc el recorregut seguia pels carrers Floridablanca, Rda. St. Antoni i Pelai fins arribar a Plaça Catalunya. En aquest tram vam tornar a agafar un ritme de 7:30-7:50min/km fins que a tocar de Plaça Catalunya vam topar amb el gran embús que s'havia format a la arribada.
Va ser una cursa molt maca, dura a les pujades i emocionant per córrer per primer cop a l'estadi Lluís Companys, de la que n'estem molt satisfets i que esperem repetir en properes edicions.
diumenge, 18 de desembre del 2011
Cursa de muntanya de Terrassa 2011
El diumenge 18 es va celebrar la 3a edició de la duatló i cursa de muntanya de Terrassa, molt ben organitzada pel Club Natació Terrassa.
La sortida de la cursa estava planificada per les 09:00 i per tant ens vam reunir a les 8:15 amb la resta de corredors de estonoesparaiaios inscrits. El Carmelo havia convençut a la Miriam, la Cristi, la Anabel i la Grace per que la fessin. Per a les noies seria la seva primera cursa de muntanya.
Pel que fa a la representació masculina, estàvem el Jose, el Carmelo i jo.
Tots vam agraïr quan a un parell de minuts més tard de l'hora prevista es va donar la sortida, ja que en general no vam escalfar i estavem passant molt fred.
Només sortir, les noies es van quedar enrrere. El Carmelo va començar a un bon ritme i el Jose i jo el vam anar seguint de lluny els dos primers kms.
Abans que començés la pujada forta, vaig apretar una mica el ritme per atrapar el Carmelo i així afrontar el tram més dur intentant seguir-lo, ja que en la darrera cursa (mitja CEC de Collserola), anar amb ell em va ajudar molt mentalment.
Vam començar les ziga-zagues baixant el ritme (a 6:15min/km) però mantenint un esforç alt i així vam anar fent revolts. En algún moment veiem el Jose un tram més avall, a no gaire distància.
A mesura que ens apropavem al final de la pujada em vaig anar tancant en mi mateix i em vaig oblidar, del Carmelo i la resta de corredors. Vaig passar per l'avituallament, no vaig parar ja que duia la meva ampolla al cinturó, i ja anava sol. No se a quina distancia em seguien però tampoc no ho vaig mirar. Començava la baixada.
Faltava la meitat de la distància però com que practicament tot era baixada, no vaig reservar forces. A les baixades ho vaig donar tot i vaig anar avançant gent. Tot i que a les pistes era més facil avançar, a les trialeres em vaig divertir més. Anava cansat però satisfet.
En arribar als dos darrers kms en lleugera baixada, vaig mantenir un ritme tant alt com vaig poder procurant deixar una mica de forçes per un esprint final per al qual em vaig motivar intentant donar caça a un corredor que m'havia avançat sobre el km 8,5, però ell també havia guardat forçes per apretar al final i vaig acabar creuant la meta darrera d'ell en 52:02.
Pocs segons despres, 25 per ser exactes, creuava la meta el Carmelo y 7 minuts i 33 segons després el Jose. La lessió de la que sortia el primer i la falta d'entrenament del segón, degut a un llarg encostipat, em va permetre passar per davant d'ells aquest cop.
Després de recollir els obsequis, vam estar esperant a que arribessin les dones i ens van sorprendre arribant, la Anabel, la Miriam i la Cristi en 1 hora 33 minuts, ja que les havien parat per poder donar la sortida de la duatló.
Fins aviat!!!
La sortida de la cursa estava planificada per les 09:00 i per tant ens vam reunir a les 8:15 amb la resta de corredors de estonoesparaiaios inscrits. El Carmelo havia convençut a la Miriam, la Cristi, la Anabel i la Grace per que la fessin. Per a les noies seria la seva primera cursa de muntanya.
Pel que fa a la representació masculina, estàvem el Jose, el Carmelo i jo.
Tots vam agraïr quan a un parell de minuts més tard de l'hora prevista es va donar la sortida, ja que en general no vam escalfar i estavem passant molt fred.
Només sortir, les noies es van quedar enrrere. El Carmelo va començar a un bon ritme i el Jose i jo el vam anar seguint de lluny els dos primers kms.
Abans que començés la pujada forta, vaig apretar una mica el ritme per atrapar el Carmelo i així afrontar el tram més dur intentant seguir-lo, ja que en la darrera cursa (mitja CEC de Collserola), anar amb ell em va ajudar molt mentalment.
Vam començar les ziga-zagues baixant el ritme (a 6:15min/km) però mantenint un esforç alt i així vam anar fent revolts. En algún moment veiem el Jose un tram més avall, a no gaire distància.
A mesura que ens apropavem al final de la pujada em vaig anar tancant en mi mateix i em vaig oblidar, del Carmelo i la resta de corredors. Vaig passar per l'avituallament, no vaig parar ja que duia la meva ampolla al cinturó, i ja anava sol. No se a quina distancia em seguien però tampoc no ho vaig mirar. Començava la baixada.
Faltava la meitat de la distància però com que practicament tot era baixada, no vaig reservar forces. A les baixades ho vaig donar tot i vaig anar avançant gent. Tot i que a les pistes era més facil avançar, a les trialeres em vaig divertir més. Anava cansat però satisfet.
En arribar als dos darrers kms en lleugera baixada, vaig mantenir un ritme tant alt com vaig poder procurant deixar una mica de forçes per un esprint final per al qual em vaig motivar intentant donar caça a un corredor que m'havia avançat sobre el km 8,5, però ell també havia guardat forçes per apretar al final i vaig acabar creuant la meta darrera d'ell en 52:02.
Pocs segons despres, 25 per ser exactes, creuava la meta el Carmelo y 7 minuts i 33 segons després el Jose. La lessió de la que sortia el primer i la falta d'entrenament del segón, degut a un llarg encostipat, em va permetre passar per davant d'ells aquest cop.
Després de recollir els obsequis, vam estar esperant a que arribessin les dones i ens van sorprendre arribant, la Anabel, la Miriam i la Cristi en 1 hora 33 minuts, ja que les havien parat per poder donar la sortida de la duatló.
Poc després va arribar la Grace, també abans del que era d'esperar i ens vam fer la foto de familia tot prenent una xocolata desfeta a la salut del Club Natació Terrassa, de les curses ben organitzades i de les dones que s'atreveixen amb tot.
Esperem que la propera vegada que ens reunim els de estonoesparaiaios hi podem ser tots i que sigui en una altra cursa tant maca com aquesta.
VIDEO!!!!!
Fins aviat!!!
diumenge, 18 de setembre del 2011
Cursa de la Mercé 2011
El dia començava malament. Una serie de desafortunats esdeveniments feien dificil anticipar el que estava a punt de succeir: 48:33, millor marca personal rebaixant en gairebé 5 minuts l'anterior.
Ens despertem aviat per poder preparar-nos i arribar a la zona de sortida sense pressa, però la Miriam s'ha aixecat amb molt mal de cervicals i gairebé no es pot moure. Després d'analitzar la situació, decidim que no és necessari anar a l'hospital. Ella es queda a casa fent repòs mentre jo agafo el cotxe a les 7:30 per fer una hora de camí, aparcar i tenir temps per trobar-me amb el Carmelo i el Raul (venen junts) i els meus pares que avuí venen a veure'm correr. És el primer dia que venen i em fa molta il·lusió.
Aparco al costat de Pl. Espanya una hora abans de la sortida. Vaig sobrat de temps però tinc pressa: he d'anar al WC urgentment. M'apropo a la sortida pero els sanitaris portatils que han instal·lat no disposen de paper. Finalment faig l'entrega (diarrea) en una benzinera, i mentre torno cap a la sortida parlo amb el Carmelo que em comenta que arriben justos de temps i amb els meus pares que em diuen que no arribaran a la sortida.
I fins aquí la serie de desafortunats esdeveniments.
Uns minuts abans de la sortida saludo al Carmelo que ha deixat al Raul a l'últim calaix i despres cadascú ens busquem un lloc al nostre calaix.
Donen la sortida i començo a caminar entre la multitud. Però quan arribo a l'arc de sortida ja es pot començar a correr i aprofitant que els participants ens anem esponjant i la baixada del començament, agafo un ritme una mica per sota dels 5min/km amb la idea d'aguantar-lo mentre pugui, però sabent que no serà fins el final.
A partir del km 6 la lleugera pero constant pujada i sobretot a partir de Sepulveda, comença a fer estralls en les meves forces. Ja veig el Paral·lel i com la gentada que corre davant meu gira a l'esquerra.
Quan arribi a la baixada de Paral·lel cap al mar, afluixaré el ritme per poder fer el darrer km de pujada del Paral·lel i MªCristina amb dignitat, penso.
Però en arribar a la cantonada veig els meus pares. M'apropo a ells per saludar i sortir bé a la foto al temps que oblido els meus plans de contenció i torno a apretar el pas empès pels seus crits i anims. Quan s'acaba la baixada intento mantenir el ritme esperonat per la posiblilitat d'anar avançant alguns corredors (a la vegada que d'altres m'avancen a mi, tot sigui dit).
Arribant a Pl. Espanya busco els meus pares però no els veig. Tot d'una, abans d'entrar a MªCristina, un impuls m'empeny a esprintar i esprinto fins a no poder més. Esprinto fins que els bips dels lectors de xips i la sobtada aglomeració de gent caminant m'indiquen que he arribat.
Paro el rellotge, em faig una foto i comença a caminar rere les esquenes suades que em precedeixen per recollir una ampolla d'aigua i un Aquarius abans de reunir-me amb els pares, el Carmelo i el Raul per les fotofinish.
Tots tres hem fet una molt bona cursa. Cadascú al nostre nivell.
El dia començava malament. Una serie de desafortunats esdeveniments feien dificil anticipar el que estava a punt de succeir: 48:33, millor marca personal rebaixant en gairebé 5 minuts l'anterior.
diumenge, 29 de maig del 2011
Cursa de Maig 2011
diumenge, 15 de maig del 2011
6ª Cursa Policia de Catalunya
Properament...
La meva segona cursa. 10km amb un desnivell de +130. Amb l'Angel que competia per primera vegada.
diumenge, 10 d’abril del 2011
Cursa Bombers 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)