Resum 2011

El 2011 ha acabat.

És moment de fer un repàs de les experiencies viscudes i les fites assolides. Veure el que hem fet malament per intentar no tornar a fer-ho igual, i veure el que hem fet bé per probar de millorar-ho.

Aquest any és el meu primer any de corredor i he de dir que n'estic molt satisfet ja que he estat força constant i he anat fent kms mes a mes.

Aquest any he corregut la meva primera cursa, i la segona, i la tercera... Vaig començar amb la cursa de Bombers de Barcelona de 10km i la darrara ha estat la cursa de muntanya de Terrassa de 10km també però entre mig, a part de diverses curses més de 10km, he fet 3 mitjes maratons de muntanya, que aviat és dit...

Totes aquestes curses, i sobretot els entrenaments que m'han permès acabar-les amb més o menys temps, en números es tradueixen en el següent:

Però els números per ells mateixos no volen dir res. El valor que tenen el tenen perque són el reflex d'hores d'esforç, de dedicació i compromís, d'hores de son perdudes per avançar una hora el despertador i sortir a fer uns kms abans de treballar. Però sobretot, són el reflex d'un canvi a un estil de vida més saludable tant fisica com emocionalment ja que totes les hores dedicades han tingut els seus resultats. Són el reflex d'hores restades a la televisió i al sofà per estar a l'aire lliure fent salut i gairebé sempre amb el meu gos, el Roc.

És per totes aquestes coses que desprès d'un any, puc dir que soc corredor i que espero seguir sent-ho durant molts anys més.

Una altra de les fites que he aconseguit (o gairebé) és transmetre a la meva dona, la Miriam, el que sento al córrer i fer que ho experimenti i poder compartir-ho amb ella a les tres curses que ha anat (Cursa de maig, cursa de la dona i cursa de muntanya de Terrassa). Al començament no m'entenia gaire però d'un temps ençà sembla que ella també comença a tenir el runrún que tenim tots els corredors quan portem un temps sense correr.

Aquest any també he començat a escriure aquest blog i no puc estar més content de la resposta obtinguda. Espero hagiu disfrutant llegint-lo tant com jo he disfrutat escribint-lo!

Feliç 2012!!!

SantSilvestre Montsenyenca 2011

Quin gran descubriment Internet...

Ara ja fa un any que corro. Sempre entreno sol o de tant en tant amb la Miriam però de fa un temps volia fer alguna sortida/entrenament amb més gent, per probar.

Per tant, quan vaig llegir via Twitter (@maratomontseny) que s'organitzava una sortida no competitiva i a més al Matagalls, no ho vaig pensar dos cops i m'hi vaig apuntar.

El dia 31 de desembre em vaig llevar a les 06:00 per acabar de preparar les coses i a les 07:15 sortia de casa per fer la mitja horeta de cotxe que tinc fins a Collformic on s'havia quedat a les 08:00.

Quan vaig arribar ja i havia gent i mica en mica van anar arribant més i més cotxes. Finalment, a les 08:00 després d'un breu i emotiu parlament per part dels organitzadors entre 45 i 50 persones començarem a trotar cap al Matagalls.

Era la segona vegada que pujava al Matagalls però despés d'un any entrenant, pensava que ho trobaria molt més fàcil que la primera i no va ser així (val a dir que la primera vegada havia pujat caminat). La ruta, diferent a la que havia fet, va estar molt bé ja que en comptes d'enfilar el Matagalls directament, vam fer una mica de volta i vam disfrutar d'unes bones vistes del Plà de la Calma (amb Montserrat al fons), de la Plana de Vic i de l'ermita de Sant Segimó entre altres.

A partir de la meitat del recorregut de pujada, em vaig trobar força cansat i després del primer tram amb gran pendent, ja em va costar arrancar el trot fins i tot a les zones més planeres. Aquest tram a ritme molt tranquil, el vaig aprofitar per parlar amb dos companys de la sortida, la Viqui i l'Enric fins poc abans d'enfilar la segona pujada forta que menava al cim del Matagalls on ens vam reunir tots els participants, del primer a l'últim, per fer-nos la foto de grup i fer entrega del tritó del Montseny al primer i la primera en arribar.

Després de la cerimonia, vam començar a baixar directes cap a Collformic. Jo vaig anar a les baixades tant depressa com vaig poder però cap al final, ja tenia les cames força carregades i havia d'anar parant una mica.

En arribar a Collformic, una estona d'estiraments, conversa i cap a casa a preparar-me per afrontar el darrer dia del 2011 amb empenta, amb il·lusió, amb bon to.

Ah, per cert, a la tarda haviem planificat amb la Miriam anar al Cross solidari de Castellar del Vallés a fer els darrers 5km de l'any junts però com que veiem que el temps se'ns tirava a sobre, vam canviar de plans a última hora i vam fer els darrers 5km de 2011 entrenant pel costat de casa amb el Roc, el tercer membre de la nostra familia (tot i que a vegades penso que le tercer soc jo ;) ).

Fins aviat!

Cursa de muntanya de Terrassa 2011

El diumenge 18 es va celebrar la 3a edició de la duatló i cursa de muntanya de Terrassa, molt ben organitzada pel Club Natació Terrassa.

La sortida de la cursa estava planificada per les 09:00 i per tant ens vam reunir a les 8:15 amb la resta de corredors de estonoesparaiaios inscrits. El Carmelo havia convençut a la Miriam, la Cristi, la Anabel i la Grace per que la fessin. Per a les noies seria la seva primera cursa de muntanya.

Pel que fa a la representació masculina, estàvem el Jose, el Carmelo i jo.

Tots vam agraïr quan a un parell de minuts més tard de l'hora prevista es va donar la sortida, ja que en general no vam escalfar i estavem passant molt fred.

Només sortir, les noies es van quedar enrrere. El Carmelo va començar a un bon ritme i el Jose i jo el vam anar seguint de lluny els dos primers kms.

Abans que començés la pujada forta, vaig apretar una mica el ritme per atrapar el  Carmelo i així afrontar el tram més dur intentant seguir-lo, ja que en la darrera cursa (mitja CEC de Collserola), anar amb ell em va ajudar molt mentalment.

Vam començar les ziga-zagues baixant el ritme (a 6:15min/km) però mantenint un esforç alt i així vam anar fent revolts. En algún moment veiem el Jose un tram més avall, a no gaire distància.

A mesura que ens apropavem al final de la pujada em vaig anar tancant en mi mateix i em vaig oblidar, del Carmelo i la resta de corredors.  Vaig passar per l'avituallament, no vaig parar ja que duia la meva ampolla al cinturó, i ja anava sol. No se a quina distancia em seguien però tampoc no ho vaig mirar. Començava la baixada.

Faltava la meitat de la distància però com que practicament tot era baixada, no vaig reservar forces. A les baixades ho vaig donar tot i vaig anar avançant gent. Tot i que a les pistes era més facil avançar, a les trialeres em vaig divertir més. Anava cansat però satisfet.

Fotografia de la organització

En arribar als dos darrers kms en lleugera baixada, vaig mantenir un ritme tant alt com vaig poder procurant deixar una mica de forçes per un esprint final per al qual em vaig motivar intentant donar caça a un corredor que m'havia avançat sobre el km 8,5, però ell també havia guardat forçes per apretar al final i vaig acabar creuant la meta darrera d'ell en 52:02.

Pocs segons despres, 25 per ser exactes, creuava la meta el Carmelo y 7 minuts i 33 segons després el Jose. La lessió de la que sortia el primer i la falta d'entrenament del segón, degut a un llarg encostipat, em va permetre passar per davant d'ells aquest cop.

Després de recollir els obsequis, vam estar esperant a que arribessin les dones i ens van sorprendre arribant, la Anabel, la Miriam i la Cristi en 1 hora 33 minuts, ja que les havien parat per poder donar la sortida de la duatló.

Poc després va arribar la Grace, també abans del que era d'esperar i ens vam fer la foto de familia tot prenent una xocolata desfeta a la salut del Club Natació Terrassa, de les curses ben organitzades i de les dones que s'atreveixen amb tot.

Esperem que la propera vegada que ens reunim els de estonoesparaiaios hi podem ser tots i que sigui en una altra cursa tant maca com aquesta.

VIDEO!!!!!

Fins aviat!!!

Kms contra el SIDA

Avuí és el Dia Internacional de la Lluita Contra el SIDA.

Enguany es compleixen 30 anys dels primers diagnòstics de la malatia i tot i els avenços mèdics que s'han fet en la lluita contra el VIH, cada any moren uns dos milions de persones al mon.

Als llocs on els malalts poden beneficiar-se dels avenços mèdics a que feia referencia, el contagi per VIH s'ha convertit en molts casos en una malaltia crònica, però això no ens ha de fer baixar la guardia ja que a Espanya es donen uns 3000 casos nous cada any, uns 700 a Catalunya el 2010. 

En suport a les families de les víctimes, els malalts, els equips mèdics i d'investigadors que a diari lluiten per acabar amb la malatia, proposo que els hi dediquem els kms que hem corregut avuí. 

Deixa un comentari amb els kms que has fet avuí. Sumem Kms contra el SIDA!!!