SantSilvestre Montsenyenca 2011

Quin gran descubriment Internet...

Ara ja fa un any que corro. Sempre entreno sol o de tant en tant amb la Miriam però de fa un temps volia fer alguna sortida/entrenament amb més gent, per probar.

Per tant, quan vaig llegir via Twitter (@maratomontseny) que s'organitzava una sortida no competitiva i a més al Matagalls, no ho vaig pensar dos cops i m'hi vaig apuntar.

El dia 31 de desembre em vaig llevar a les 06:00 per acabar de preparar les coses i a les 07:15 sortia de casa per fer la mitja horeta de cotxe que tinc fins a Collformic on s'havia quedat a les 08:00.

Quan vaig arribar ja i havia gent i mica en mica van anar arribant més i més cotxes. Finalment, a les 08:00 després d'un breu i emotiu parlament per part dels organitzadors entre 45 i 50 persones començarem a trotar cap al Matagalls.

Era la segona vegada que pujava al Matagalls però despés d'un any entrenant, pensava que ho trobaria molt més fàcil que la primera i no va ser així (val a dir que la primera vegada havia pujat caminat). La ruta, diferent a la que havia fet, va estar molt bé ja que en comptes d'enfilar el Matagalls directament, vam fer una mica de volta i vam disfrutar d'unes bones vistes del Plà de la Calma (amb Montserrat al fons), de la Plana de Vic i de l'ermita de Sant Segimó entre altres.

A partir de la meitat del recorregut de pujada, em vaig trobar força cansat i després del primer tram amb gran pendent, ja em va costar arrancar el trot fins i tot a les zones més planeres. Aquest tram a ritme molt tranquil, el vaig aprofitar per parlar amb dos companys de la sortida, la Viqui i l'Enric fins poc abans d'enfilar la segona pujada forta que menava al cim del Matagalls on ens vam reunir tots els participants, del primer a l'últim, per fer-nos la foto de grup i fer entrega del tritó del Montseny al primer i la primera en arribar.

Després de la cerimonia, vam començar a baixar directes cap a Collformic. Jo vaig anar a les baixades tant depressa com vaig poder però cap al final, ja tenia les cames força carregades i havia d'anar parant una mica.

En arribar a Collformic, una estona d'estiraments, conversa i cap a casa a preparar-me per afrontar el darrer dia del 2011 amb empenta, amb il·lusió, amb bon to.

Ah, per cert, a la tarda haviem planificat amb la Miriam anar al Cross solidari de Castellar del Vallés a fer els darrers 5km de l'any junts però com que veiem que el temps se'ns tirava a sobre, vam canviar de plans a última hora i vam fer els darrers 5km de 2011 entrenant pel costat de casa amb el Roc, el tercer membre de la nostra familia (tot i que a vegades penso que le tercer soc jo ;) ).

Fins aviat!