Cursa Hivernal de Campdevànol

El diumenge 19 de febrer, es va celebrar la primera edició de la Cursa Hivernal de Campdevànol organitzada pel Grup Excursionista de Campdevaànol.

Les dues primeres setmanes de febrer vaig entrenar bastant però justament la setmana de la cursa, no vaig entrenar gens. No vaig sortir ni un dia. Potser havia entrenat massa ja que aquesta setmana em trovaba molt cansat i a mitjans de setmana vaig agafar un refredat. En resum, vaig arribar a la cursa poc entrenat i refredat, i per si això no fos poc, la nit abans no vaig dormir gaire bé, cosa extranya en mi. I bé, fins aquí les excuses...

Em vaig despertar tard i vaig sortir corrent de casa sense esmorzar (una altre excusa?). En arribar a Campdevànol, d'entrada no vaig veure gens d'ambient ni ningú escalfant i em vaig espantar (per un moment vaig dubtar d'haver encertat el dia de la cursa...) però al moment ja vaig veure un corredor escalfant que em va indicar on era la zona de sortida. Vaig aparcar i vaig recolir del dorsal i la braga de regal.

Vaig pendre un gel per esmorzar i vaig fer veure que escalfava una mica. La temperatura rondava els zero graus.

Van donar la sortida i vam començar atravessant el poble i pujant per darrera l'esgèsia. Jo em vaig quedar al darrera del tot aguantant un ritme suau amb la cua de cursa el primer km però després vaig apretar una mica i vaig avançar alguns corredors.

Al voltant del km 3 va començar la pujada principal. Va ser molt dura, no s'acavaba mai. Van ser uns 500m de pujada en menys de 3,5km. Vaig arribar a dalt baldat i ja vaig veure clar que cada cop aniria pitjor.

A les primeres baixades, algunes quasi tarteres, encara em vaig poder deixar anar una mica i adelentar algú que després, quan hi havia zones planes o amb una mica de pujada em tornaven a avançar, però a mesura que passaven els km m'anava quedant sense força les cames i ja no podia tirar ni a les baixades senzilles.

Sobre el km 12 em va avançar una corredora i des d'aquell moment ja no vaig veure ningú darrera meu. Potser anava l'últim, fet que no m'agués extranyat ja que anava molt malament i m'estava costant tirar del meu cos.

Finalment, a la darrera baixada cap al poble vaig veure un corredor per devant i això em va donar una mica d'ànims per apretar el ritme. Vaig arribar a meta sense atrapar-lo però al menys ho vaig fer corrents tant com vaig poder.

En arribar, vaig recollir la ben merescuda botifarra i mentre la menjava, de camí al cotxe, encara vaig veure algun corredor que arrivaba, tant cansat com ho havia fet jo feia uns minuts.

Va ser una cursa molt dura de per si en la que per diversos motius no vag arribar amb gaire bona preparació i per això vaig patir més del compte. Podria dir que és en la cursa que més he patit despres de la Mitja de Sant Llorenç.

Editat el 23-02-2012:


La classificació final: Posició 90 de 115; temps 2:16:02.

Fotografia d'Arnau Urgell. Podeu veur la galeria completa a elRipollès.info.

Les classificacións aquí.