diumenge, 18 de setembre de 2011

Cursa de la Mercé 2011


El dia començava malament. Una serie de desafortunats esdeveniments feien dificil anticipar el que estava a punt de succeir: 48:33, millor marca personal rebaixant en gairebé 5 minuts l'anterior.

Ens despertem aviat per poder preparar-nos i arribar a la zona de sortida sense pressa, però la Miriam s'ha aixecat amb molt mal de cervicals i gairebé no es pot moure. Després d'analitzar la situació, decidim que no és necessari anar a l'hospital. Ella es queda a casa fent repòs mentre jo agafo el cotxe a les 7:30 per fer una hora de camí, aparcar i tenir temps per trobar-me amb el Carmelo i el Raul (venen junts) i els meus pares que avuí venen a veure'm correr. És el primer dia que venen i em fa molta il·lusió.
Aparco al costat de Pl. Espanya una hora abans de la sortida. Vaig sobrat de temps però tinc pressa: he d'anar al WC urgentment. M'apropo a la sortida pero els sanitaris portatils que han instal·lat no disposen de paper. Finalment faig l'entrega (diarrea) en una benzinera, i mentre torno cap a la sortida parlo amb el Carmelo que em comenta que arriben justos de temps i amb els meus pares que em diuen que no arribaran a la sortida.
I fins aquí la serie de desafortunats esdeveniments.

Uns minuts abans de la sortida saludo al Carmelo que ha deixat al Raul a l'últim calaix i despres cadascú ens busquem un lloc al nostre calaix.
Donen la sortida i començo a caminar entre la multitud. Però quan arribo a l'arc de sortida ja es pot començar a correr i aprofitant que els participants ens anem esponjant i la baixada del començament, agafo un ritme una mica per sota dels 5min/km amb la idea d'aguantar-lo mentre pugui, però sabent que no serà fins el final.

A partir del km 6 la lleugera pero constant pujada i sobretot a partir de Sepulveda, comença a fer estralls en les meves forces. Ja veig el Paral·lel i com la gentada que corre davant meu gira a l'esquerra.

Quan arribi a la baixada de Paral·lel cap al mar, afluixaré el ritme per poder fer el darrer km de pujada del Paral·lel i MªCristina amb dignitat, penso.

Però en arribar a la cantonada veig els meus pares. M'apropo a ells per saludar i sortir bé a la foto al temps que oblido els meus plans de contenció i torno a apretar el pas empès pels seus crits i anims. Quan s'acaba la baixada intento mantenir el ritme esperonat per la posiblilitat d'anar avançant alguns corredors (a la vegada que d'altres m'avancen a mi, tot sigui dit).

Arribant a Pl. Espanya busco els meus pares però no els veig. Tot d'una, abans d'entrar a MªCristina, un impuls m'empeny a esprintar i esprinto fins a no poder més. Esprinto fins que els bips dels lectors de xips i la sobtada aglomeració de gent caminant m'indiquen que he arribat. 

Paro el rellotge, em faig una foto i comença a caminar rere les esquenes suades que em precedeixen per recollir una ampolla d'aigua i un Aquarius abans de reunir-me amb els pares, el Carmelo i el Raul per les fotofinish.

Tots tres hem fet una molt bona cursa. Cadascú al nostre nivell.

El dia començava malament. Una serie de desafortunats esdeveniments feien dificil anticipar el que estava a punt de succeir: 48:33, millor marca personal rebaixant en gairebé 5 minuts l'anterior.